La dependència de la nicotina es caracteritza pel fort desig de seguir consumint aquesta substància, essent una necessitat tant física com psicològica, que quan es suprimeix dóna lloc a una síndrome d’abstinència característica.
Els símptomes d’aquesta síndrome són: irritabilitat, ansietat, depressió, agitació nerviosa, falta de concentració, augment de pes i de la gana i insomni.
La dependència i la síndrome d’abstinència són els que dificulten l’abandonament de l’hàbit de fumar.
Les teràpies de deshabituació tabàquica tenen més possibilitats d’èxit en les persones que estan motivades per deixar de fumar, que tenen assessorament i recolzament. Per tal d’aconseguir-ho hi ha diferents tractaments:
Tractament no farmacològic – consell, entrenament en l’adquisició d’estratègies i grups de recolzament. Quan hi ha molta ajuda la taxa d’abandonament és alta; fins i tot amb els consells breus que es poden donar a l’oficina de farmàcia es pot aconseguir que algunes persones deixin de fumar.
Tractament farmacològic – la primera elecció és la teràpia substitutiva de la nicotina, que és eficaç per reduir el desig urgent associat a l’abandonament del tabac. Es pot dur a terme mitjançant diferents mètodes: xiclets, pegats transdèrmics, inhaladors i aerosols nasals, comprimits sublinguals i dragees bucodispersables.
El pegat transdèrmic és el més senzill d’utilitzar i el que permet un millor compliment terapèutic, tot i que pot produir més efectes adversos locals.
El xiclet té un gust desagradable i per algunes persones costa de mastegar. Per aquests pacients pot ser útil el comprimit sublingual.
Amb l’aerosol nasal hi ha una reacció inicial més ràpida, però es poden provocar irritacions locals.
L’inhalador presenta l’avantatja que simula l’acció de fumar, però pot causar irritacions a la boca i gola.
Aquest tractament s’ha de mantenir durant tres mesos, i hi ha qui recomana anar-lo retirant progressivament, i d’altres que diuen que és igual, que es pot retirar de cop.
Altres tractaments farmacològics són:
Anfebutamona – hi ha qui la recomana com a primera elecció, per davant de la teràpia substitutiva de nicotina. S’ha fer servir juntament amb aquesta teràpia, amb èxit.
Clonidina – també és eficaç, però els seus efectes adversos en limiten l’ús.
Nortriptilina
Selegilina
A més d’aquests fàrmacs, en els últims anys han aparegut nous medicaments que s’utilitzen en la deshabituació tabàquica.
BUPROPION
Aquest és un fàrmac antidepressiu derivat de la clorpropiofenona, que també s’utilitza com una ajuda per deixar de fumar, per tant és un fàrmac no nicotínic.
És un inhibidor selectiu de la recaptació de noradrenalina i dopamina, exercint mínims efectes sobre la serotonina. No inhibeix les monoaminooxidases. El mecanisme pel qual aquest fàrmac disminueix els símptomes de l’abstinència nicotínica no es coneix, però sembla que hi intervenen mecanismes noradrenèrgics i dopaminèrgics, per tant ho fa de manera indirecta.
VARENICLINA
Vareniclina té un mecanisme d’acció diferent a la teràpia de substitució amb nicotina i
al bupropion.
Competeix amb la nicotina pels receptors α4β2, sobre els quals té una major afinitat, i la
seva acció agonista parcial alleuja els símptomes d’abstinència nicotínica i l’ànsia de
fumar. Per altra banda, també té una acció antagonista que bloqueja els efectes
gratificants i la dependència a la nicotina.
Aquest fàrmac té alguns efectes adversos molestos, com nàusees i trastorns de la son.
